MORTON
KATE
INTERNACIONAL NÚMERO 1 BESTSELLER
#lafilladelrellotger
MORTON
KATE
#lafilladelrellotger
DESCOBRIR MÉS
INTERNACIONAL NÚMERO 1 BESTSELLER
INTERNACIONAL NÚMERO 1 BESTSELLER
INTERNACIONAL NÚMERO 1 BESTSELLER
Kate Morton és l’autora de cinc novel·les i totes han estat best-sellers del New York Times i del Sunday Times, a més de ser número 1 en vendes a tot el món. La seva primera novel·la, La casa de Riverton, va ser un dels debuts literaris de més èxit de la història del Regne Unit. Els llibres de la Kate es publiquen a 42 països, en 34 idiomes.
«Vaig començar a escriure perquè volia recuperar la il·lusió de llegir que tenia de petita. Tan bon punt em vaig adonar que unes grafies negres sobre unes pàgines blanques eren portes —i que sempre que ho volgués les podia travessar (com el fons de l’armari) perquè jo en tenia el poder—, m’hi vaig enganxar. Llegia tot el que em queia a les mans i sovint em trobaven amagada en una branca de l’alvocater del nostre jardí, amb un llibre a la falda. Encara persegueixo aquest sentiment d’immersió completa, que et fa desaparèixer del món real. Els escriptors tenim alts i baixos, però quan el món fictici comença a prendre vida i a respirar, l’experiència és inigualable.»
La Kate va néixer en un poblet del sud d’Austràlia i es va traslladar amb la seva família diverses vegades abans que s’establissin definitivament a Tamborine Mountain. Va estudiar en una petita escola rural i va passar bona part de la seva infància inventant històries i jugant amb les seves dues germanes a jocs de fantasia.
Un cop acabada l’escola, la Kate, convençuda durant anys que el seu futur era el teatre, va fer estudis superiors d’interpretació i art dramàtic al Trinity College de Londres. Més endavant, va fer un curs d’especialització en Shakespeare a la Reial Acadèmia d’Art Dramàtic. Abans d’adonar-se que li agradaven més les paraules i la narrativa que no pas la interpretació, la Kate va actuar en diverses obres de teatre amateur mentre estudiava la llicenciatura en Literatura Anglesa.
Descobrir més
»Els meus llibres parlen dels secrets i de com persegueixen les persones que els tenen; del pas del temps; de com el present i el passat teixeixen una trama; dels vincles i els embolics familiars; la història, el misteri i els records.
»Tinc debilitat per les golfes polsegoses, les cartes perdudes, la roba esparracada, els jardins tancats rere una porta reixada, el paper envellit i tacat, les fotografies de color sèpia, les portes que diuen no hi entreu, els totxos antics, els adorns de ferro colat, els contes de fades i el teatre.
«De petita em vaig enamorar profundament dels llibres. Per a mi, llegir és sinònim de llibertat; és viure mil vides en una. La ficció és una conversa màgica que s’estableix entre dues persones, com ara tu i jo, i les nostres ments es troben en un punt que va més enllà del temps i l’espai.
»Soc una enamorada dels llibres que desperten un món al meu voltant, que aconsegueixen donar vida als personatges i als escenaris, de manera que el món real desapareix. Són llibres que, des que els comences fins que els acabes, l’únic que importa és passar pàgines.»
«La meva mare era comerciant d’antiguitats i va ser ella qui em va inculcar la fascinació pels objectes del passat. Encara recordo com em passejava pel seu antiquari, agafant petites capsetes de llautó rovellades i antigues culleres, que jo sostenia a les mans mentre em preguntava quina vida devien haver tingut abans d’anar a parar entre nosaltres. A l’estiu, anàvem amb cotxe de Tamborine a Brisbane per visitar l’àvia, i el viatge d’una hora s’estirava perfectament fins a les tres hores perquè la mare s’aturava a totes i cadascuna de les seves botigues “preferides” d’objectes de segona mà que hi havia al llarg del camí cercant-hi tresors. Per sort, sempre hi havia aquell racó fosc on s’apilaven els llibres vells de qualsevol manera i on jo trobava sens dubte un llibre nou o vell d’Enid Blyton per a la meva col·lecció.»
Descobrir més
«Tinc obsessió per les cases, tant les reals com les fictícies. No sé si és perquè ens vam haver de traslladar tantes vegades quan era petita, però fins on puc recordar sempre m’he fixat en les cases com a llocs que acumulen records. Els elements físics d’una casa m’apassionen —la xemeneia, la golfa, la mansarda, les teulades velles de línies sinuoses—, però també el paper que tenen aquests edificis com a llocs on transcorren les vides humanes. La primera casa que puc recordar a la perfecció era a la muntanya i l’anomenàvem la Casa Negra. Estava envoltada de boscos, i el dia que hi vam arribar vèiem passar els núvols per la finestra oberta. A l’horitzó, més enllà dels arbres, treien el nas les agulles d’una altra casa que les meves germanes i jo donàvem per fet que estava encantada.»
«M’encanta llegir als infants i encara no he trobat cap nen que no vulgui que li expliquin un conte. Tinc tres fills i a tots ells els he llegit llibres, i a la seva escola també, durant anys. Transmetre una història que per a tu té un gran valor i veure en la mirada de qui es deixa transportar el mateix que jo vaig sentir la primera vegada que em vaig deixar emportar per l'aventura de llegir, no té preu. M’apassionen els llibres il·lustrats i també m’emociono quan formo part de la primera lectura d’un infant, quan s’adona que la imaginació li permet crear imatges al cap.»
«Vaig estudiar oratòria i interpretació de jove, amb una parella fantàstica que vivien a la muntanya, a prop de casa meva. Ella era gal·lesa i ell, anglès, i si bé tenien uns quants anys més que jo, van passar a ser amics de debò, i em van inspirar la passió pel teatre i la narrativa. Fins al dia d’avui hi ha poques coses que m’agradin més que el moment de l’expectativa, quan els llums s’apaguen i tot el públic conté la respiració».
Descobrir més
